Carta

     Sa Coma, dissabte 21 de març del 2020. 

Enyorats nins i nines,

Ara fa ja una setmana que vàrem deixar l’escola i va començar aquesta mesura d’haver-se de quedar a casa. M’agradaria tornar a l’escola i estar amb vosaltres perquè us trob a faltar. És una sensació estranya, és moment d’ajudar a les nostres famílies i fer les coses que ens diuen.

Per la meva part, estic a casa des de divendres. Només he anat dues vegades al supermercat i intent complir les normes de fer-me les mans netes constantment. És una cosa que només necessitam 20 segons i ens pot ajudar molt.

Intent tenir el dia organitzat. Els matins els dedic a fer un poquet de feina de l’escola i després vaig al petit hort que tenim a casa i estic allà. Hem sembrat patates i tomàtigues i he llevat moltíssimes pedres i herbes que hi havia.

S’horabaixa la dedic a llegir i fer un poc d’esport. He començat un llibre molt interessant que tracta d’una jove que es dedica a investigar assumptes policials com si fos un detectiu, m’agrada molt! Després intent fer un poc d’exercici així com puc.

A la nit, normalment mir alguna pel·lícula o xerr amb els amics per telèfon. També he intentat aprendre a tocar la guitarra mirant vídeos per Youtube però m’està costant molt!

Tant de bo poguéssim tornar a classe molt ràpid i poder estar tots junts. Esper que vosaltres i les vostres famílies estigueu bé i que tot això quedi enrere com més aviat millor!

Una abraçada.

Fernando.

                                                               Sant Llorenç des Cardassar, dissabte 21 de març del 2020. 

Hola a tots i totes!

Avui fa una setmana que varem rebre la notícia que ens havíem de quedar a casa. A mi em va semblar estrany, no m'havia passat mai fins ara. De tot d'una vaig pensar que 15 dies a casa es podien fer llargs, com podríem ocupar les hores?, com ho durien els meus fills?. Idò ara que han passat 7 dies vos en puc fer cinc cèntims.

Els primers dies vàrem intentar mantenir un poc d'horari, però a mesura que han passat els dies, hem anat flexibilitzant un poc, però això sí sempre complint amb les tasques. Repartim les hores fent una estoneta de feinetes, un poc de lectura, algun joc de taula o alguna recepta.

Després els meus fills aprofiten per jugar i és el meu moment per fer la meva feina de l'escola.

En acabar vos he de dir que tenc la sort de poder viure en una casa on hi ha terreny per caminar i córrer i cada dia vaig a estirar un poc les cames. Evidentment semblo una baldufa, només puc fer voltes i pujar i baixar una rampa, però ja em va bé!!

Hem instaurat una sessió de cine al vespre i cada dia un tira la pel·lícula, ahir em va tocar a mi i vaig triar Rio. Si en sabeu d'alguna que sigui bona i vos hagi agradat estaré encantada de rebre les vostres propostes.

Vos he de dir que estic intentar treure profit d'aquesta aturada que hem hagut de fer. M'he plantejat perquè sempre anam amunt i avall i no quedam un poc més a casa, que també està bé.

M’intento imaginar com d’haver estar  vosaltres, com passau les hores, qui es queixa quan li diuen que és hora de fer la tasca, qui està aprofitant per llegir molt, per jugar...qui està jugant molt amb la tablet o fent sessions llargues de televisió. Realment són moltes hores i ara sí que hi ha temps per un poc de tot.

També vos he de dir que de moment només he sortit un dia. Va ser dijous per anar a comprar, i va ser un poc estrany. Per entrar al super em vaig haver de rentar les mans i posar-me guants, crec que com a molt érem deu fent la compra.

I de moment és tot el que vos puc contar. Espero i desitjo que tot torni a la normalitat aviat!

I evidentment que tots i totes estigueu bé. Ànims i fins molt aviat.

Una abraçada

Núria